Em desperto. Altra vegada. I, com sempre, són tot just els volts de la 1. Aquella hora a la que tornaves quan sorties a sopar amb els teus amics o tornaves tard d’un viatge de feina. Quan jo em despertava i et veia assegut al llit traient-te la samarreta. Llavors amb una veu tènue et preguntava com havia anat, però estava tant endormiscada que en prou feines podia escoltar la resposta.
Però notava perfectament com m’abraçaves. Recordo com m’acompanyava la teva escalfor tota la nit, fins que la primera llum del sol ens feia canviar els papers i, llavors, era jo la que seia al llit posant-me la samarreta. Et feia un petó i et desitjava que t’aprofitessin les hores extres de son.
I ara, una nit més desperta en aquesta mala hora. Com si esperés trobar-te assegut al llit, quan sé que no t’hi tornaré a veure mai més…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s