Traiem aigua del vaixell. Ho fem el més ràpid que sabem però l’aigua no para de pujar. Això s’enfonsa… Ens porten nous cubells però seguim sobrepassats i estem al límit. Per sort, ve una persona més a ajudar-nos i sembla que per un moment respirem, però al cap de poc el nivell de l’aigua torna a pujar i mica en mica ens anem enfonsant.
Estem esgotats. La gent fa aquella cara que barreja la fatiga, amb l’avorriment de la rutina i la desesperació de no veure-hi un final. Però no podem aturar-nos o ens enfonsarem. I seguim traient aigua del vaixell sense parar.
I de sobte, un dels nois pregunta: I si mirem per on entra tota aquesta aigua? Algú ha pensat com aturar-ho?
I llavors el més vell del grup respon: noi… aquí això no es pregunta, només traiem aigua del vaixell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s