Un núvol gris s’instal·la sobre teu. Té una forma que et resulta familiar, et sembla haver-lo vist altres vegades. Llavors, de sobte, et torna a provocar aquella emoció que t’estreny la gola i et regira l’estómac i, en aquell moment, el reconeixes. El núvol és sobre teu. Altra vegada. Però aquesta vegada és tant gros que ocupa tot el cel. I això et regira més l’estómac, t’estreny més la gola i comences a notar que se t’omplen els ulls d’un líquid familiar. I ets sents trist, sí. I et vols posar a córrer per sortir-ne però no en trobes el final. I et fa ràbia seguir veient aquest núvol gris sobre teu i no saber-ne fugir. Una altra vegada. I tot i això segueixes corrent, perquè ho prefereixes a quedar-te quiet i mirar cap al núvol. Et sembla que anant més ràpid arribes abans a la solució. Però no ho aconsegueixes. Tampoc aquesta vegada. Perquè els núvols són lents i, per més que no ens agradin, a vegades s’hi queden una bona temporada. Una altra bona temporada de núvols grisos.
