Estic corrent. Amb tota la força que em permet el meu cos. Intentant arribar més lluny. Però cada vegada puc avançar menys, la fatiga arriba a les cames, vaig desaccelerant i, mica en mica, una corda elàstica lligada a la meva cintura em fa tornar al lloc d’on havia sortit. De què serveix tant d’esforç?

Però necessito tornar-hi. Sentir-me útil. I actiu. Notar que estic treballant i esforçant-me cada dia per ser més a prop. Perquè crec, crec fermament, que un dia sabré com fer-ho. I ho intento. Més intens que mai… Però, una vegada més i com sempre, torno allà on era. I em desespera. I ploro. Cansat de ser al mateix lloc tot i l’esforç. De veure que sempre desisteixo i retorno al lloc de sortida. D’observar-me, altra vegada, mirant, de lluny, cap a on no aconsegueixo arribar. I penso si mai hi arribaré. I si el que estic fent serveix per arribar. Però pensar-ne les respostes m’esgota més que la fatiga i hi torno. Perquè sóc conscient que no sóc l’únic que corre cada dia per acabar tornant al mateix lloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s