La vida s’entesta a fer-nos topar sempre amb la mateixa pedra. I diuen que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra però jo trobo que hi ha masses pedres com per no entrebancar-nos-hi. I sí, és cert, ho hem de treballar i dels mals moments se n’aprèn… però la sensació de tornar a ser una altra vegada al punt de sortida desespera. Veure com tots els esforços de tants dies per avançar són pols a la primera ventada és tan angoixant com la lentitud a la que s’avança.

Avui em posaria a dormir i que m’avisin quan tot hagi passat. I això que en prou feines sé què és el que ha de passar.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s