La por ens mou i ens fa estar quiets però sovint la por ens mou per mantenir-nos quiets. Ben quiets dins les parets del nostre benestar.
Beneïda quietud quan ens tapa un mar remogut.
Com ens indigna veure números morint al Mediterrani, com ens interpel·la posar-hi noms, cares, pors i somriures. Somriures que ens uneixen tant que et xoca el que pot arribar a separar un paper.
Maleïda quietud la de qui espera per poder-se moure.
Els somnis mouen les nostres vides. I davant una vida difícil, somnis senzills. Que bé es viu somiant en privilegi. I que bé es viu preservant el privilegi.
Perquè des de la quietud, reconeguem-ho i reconeguem-nos, seguim privilegiant-nos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s